Voy en el coche y oigo por la radio cómo anuncian productos para la limpieza del hogar que sólo pueden adquirirse en el sitio www.publipunto.CON. Sí, sí, punto “con”. Estoy segura de que más de un anglohablante afincado en España debe reírse lo suyo ante el hecho de que haya empresas que venden productos bajo un nombre tan poco, digámoslo así, marquetiniano. Y es que una web “punto con” es una web “punto estafa” o “punto timo”. Vamos, que no te entran muchas ganas de meter ahí los datos de tu visa.
Es un hecho que gran parte de los hablantes de castellano no pueden pronunciar la m a final de palabra. Evidentemente, la explicación está en que en castellano no hay apenas palabras que acaben con m (hay unas cuantas locuciones latinas y algunos préstamos del inglés). Creo, sin embargo, que el aparato bucal es el mismo para todo y todos podemos, potencialmente, posicionar la lengua en los mismos puntos articulatorios. Son las mismas personas que en los telediarios pronuncian David “Beckhan”, “Caisa Sabadel”, la "erchancha", zapatos Callaghan “adapteision” y revista “Natiur”. Una cosa es hablar como quieras o como puedas o como te venga en gana en tu casa, pero otra es dar la cara en un medio público.Digo yo que no cuesta tanto pedir asesoramiento fonético. Cualquier filólogo o lingüista te cobraría cuatro duros, ¡no es la gran inversión! Pero en cuestiones de corrección lingüística, en este país no nos herniaremos, no.
7 comentarios:
Hola Concha, me llamo Hugo Sorolla y soy estudiante del nuevo grado en lingüística de la UB. Me gustaría realizarte una consulta en privado pero veo que no aparece tu correo electrónico por aquí... ¿Me lo podrías proporcionar o escribirme a hugosorolla@gmail.com?
Muchas gracias,
Hugo.
Hola! Sí, aquest tema em recorda algunes reflexions que a vegades faig i algunes preguntes per a les quals no tinc encara resposta.
És cert que a molts parlants de castellà els surt més naturalment la n final que la m i igualment passa amb moltes altres característiques fonètiques que la fonologia de la llengua regula.
Hi ha dues vessants d'aquest fenomen: el social, perquè la gent ho diu així, i l'acadèmic, perquè la Real Academia tendeix a anar en la mateixa direcció. Per exemple, la paraula cd-rom té una entrada al DRAE que és cederrón i sembla una broma però no ho és http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&LEMA=cederr%F3n&FORMATO=ampliado. És el fet social que crea el de la RAE o és al revés?
Crec que en aquest fenomen que s'aplica a tota mena de manlleus lingüístics en castellà hi ha algun rerefons d'ideologia lingüística, però encara no sé quin. Tothom que no hi està acostumat se'n riu quan sent dir espíderman o aftersún etc. És interessant mirar què es fa majoritàriament en altres llengües. Per exemple en alemany, italià o portuguès. En alemany tenim que moneder es diu Portemonée i persiana es diu Gealousie amb tot l'accent francès tot i que són manlleus del segle xviii i quan es tracta de manlleus de l'anglès igualment fins a l'extrem també un xic absurd de dir curry amb el fonema que correspon a aquesta "u" i aquesta "r" en anglès i no en alemany. Resulta que aquesta paraula ve de khari (கறி) en Tamil però els parlants d'alemany la prenen de l'anglès. La tendència entre els parlants d'alemany és inserir una altra fonologia en el discurs per marcar el manlleu.
En català passen coses molt absurdes, perquè hi ha més fonemes que en castellà, però pel que fa a manlleus ens limitem als del castellà, perquè simplement es copien en català els manlleus que prèviament ha fet el castellà i s'altera la fonologia catalana per introduir-hi la castellana quan hi ha un manlleu. He pogut comprovar que això passa igualment en alguns aprenents de segones llengües que tenen com a llengua 1 el català i llengua 2 el castellà. Per exemple tendeixen a utilitzar la fonètica del castellà per acostar-se a paraules del francès quan en català hi tenen fonemes més pròxims al francès. Per exemple no distingeixen els articles "Le" i "Les", el singular i el plural, perquè amb fonemes castellans no es pot fer malgrat que en fonemes catalans sí que es pugui. També hi influeix l'escriptura clar.
Què et sembla tota aquesta història?
Sí Eduard, tus reflexiones están bien y tienen todo el sentido. Luego, lo de cederrón es de traca. Además la palabra la han introducido en el DRAE mil años tarde, porque ya ni se dice CD-rom!
A ver si acaban de jubilar a las viejas glorias en la Academia, porque se resisten a aceptar los cambios que hay en la calle al ritmo que sería deseable.
Martínez de Sousa, ese gran lingüista a quien nunca veremos en ningún asienteo con letra (entre otras cosas porque sabe del castellano bastante más que todos los que hay dentro juntos) siempre ha batallado contra la RAE por este motivo.
Sí, a nivel de calle, la gente, que en cuestión de lengua es soberana, pronuncia como quiere o como sus patrones fonológicos le permiten. Digo esto último porque no hemos de olvidar que la fonología de una lengua se basa en la combinatoria limitada y reglada de un conjunto de sonidos. Esto quiere decir que, dentro de un determinado sistema, no todas las combinaciones son favorecidas y algunas (importadas) no se ajustan a las reglas de buena formación que establece el sistema. Por ejemplo, en castellano no podemos pronunciar *CCCV, ni tampoco clicks, ni tenemos sílabas con una consonante como núcleo, al contrario que el inglés (butter, button, castle, etc.)
Esto es evidente y todos los casos que comentas van en esta dirección.
En castellano no podemos (no nos esforzamos, vamos) pronunciar Spanish y decimos Espanish o la h aspirada de hello y decimos jelou.
Dicho esto, me parece inaceptable que en los medios se pronuncien mal las cosas, de eso me quejo. Luego los profes venga a decir que no sabemos escribir o no sabemos expresarnos, que la gente joven estamos corrompiendo la ortografía por culpa de los sms y demás chorradas. ¿No te parece?
Sí, Concha, potser als mitjans haurien de canviar d'estratègia, ja que, a vegades, contradiuen a l'Academia perquè creuen que tenen una opció millor. Però en aquest cas fonètic no la contradiuen. Ara, ho havies pensat que potser hi ha un tema d'ideologia com deia al meu comentari anterior? A alemanya, com deia, també hi deu haver una ideologia, però és una altra. Per què passa això? Quina deu ser la causa històrica? Quina casualitat que la majoria de parlants d'alemany, fins i tot els que no saben anglès, pronunciin els manlleus amb perfecta fonètica anglesa! No és casual. Però encara no sé la resposta a aquestes preguntes. ¿Era en Juan Carlos Moreno Cabrera qui deia que a Espanya (per dir-ho d'alguna manera) els professors de francès hi posaven accent espanyol perquè posar-hi el de l'estàndard francès fa semblar marica?
Eduard, no estoy muy segura pero creo que la pronunciación de una lengua que no es tu lengua materna (una segunda lengua) tiene que ver más con el factor edad (si la has aprendido de pequeño o de adulto)y también con el nivel de exposición activa o pasiva a esa lengua. Los alemanes y los holandeses hablan un inglés más que aceptable (la mayoría muy bueno). La clave, según me han comentado, es que el inglés forma parte de sus vidas desde bien pequeños, primero porque su presencia curricular en las escuelas tiene bastante peso (no como aquí que se da un par de horas a la semana, y con eso se pretende que alguien masculle algo en inglés...) y segundo porque tienen un montón de canales en inglés que ven desde niños y las pelis de los cines no están dobladas.
No creo que el pronunciar correctamente o incorrectamente una segunda lengua tenga que ver con la ideología (¿a qué clase de ideología te refieres?) pero no te lo puedo argumentar, es sólo una intuición. Si encuentras algo al respecto, dame la referencia!
Sí, tens raó en el fet que la cosa depèn del nivell general de coneixement de la llengua segona, però jo crec que no pas d'una manera absoluta. Posaré un exemple que pot anar bé per pensar-hi: perquè diem aftersún quan podriem dir aftersán? Diria que si no sabem la llengua d'on prové el manlleu el que fem és copiar la gent autoritzada. Un avi germanòfon pot no saber res d'anglès, però en pronunciar paraules angleses copia com ho fan la gent que per ell tenen autoritat o els principals difusors del terme. Entre els castellanòfons peninsulars potser resulta que alguna autoritat o difusors dels termes han preferit la lectura de la paraula escrita i l'adaptació total a la fonologia del castellà. Però per què? Bé, si hi trobo explicació ja t'ho diré eh. Que vagi molt bé! :)
Publicar un comentario