martes, 27 de noviembre de 2007

Tutte le lingue, e nessuna (2)

Sigue de Tutte le lingue, e nessuna (1)

... Es decir, ¿no creéis que Adso posee una intuición lingüística demasiado refinada, demasiado adelantada a su tiempo? Oírle razonar así sobre el lenguaje me ha parecido más chocante, teniendo en cuenta la época en que vive, que si llevase un Rolex.

Así es como Givón (2002) define las tres características que conforman uno de los componentes del sistema conceptual humano, el léxico:

«The human conceptual lexicon is a repository of relatively time-stable, relatively socially-shared, relatively well-coded concepts which, taken together, constitute a cognitive map of our experiential universe […] By time-stable one means knowledge that is not in rapid flux. That is, the meaning of `horse´ today will probably remain the same tomorrow. Though gradual change is not precluded. By socially-shared one means that when launching into communication, speakers take it for granted that words have roughly the same meanings for all members of their speech community. […] By well-coded one means that each chunk of lexically-stored knowledge is more-or-less uniquely — or at least strongly—associated with its own perceptual code-label [destacados en el original]».

Lo que Givón argumenta no es más que la biunivocidad de la relación entre el signo lingüístico y su referente, el carácter socialmente consensuado de esta unión y la relativa estabilidad de la misma. Y esto es prácticamente lo que aduce Adso al catalogar el habla de Salvatore como no-lengua. Sin embargo, lo que convierte en ininteligible el habla de esa pobre alma es la mezcla de códigos, el hecho de que utilice léxico perteneciente al latín vulgar y a numerosas lenguas vernáculas habladas en la Edad Media por toda Europa. La suya es una lengua hecha de retazos de otras lenguas, es un una suerte de pidgin a gran escala aunque dotado de gramática, un patchwork de códigos difícil de entender incluso para los monjes del monasterio donde habita, las únicas personas de aquella época que podríamos llamar multilingües.

3 comentarios:

Eduard Abelenda i Puigvert dijo...

Hola Concha,

M'he mirat el teu blog i és interessant, però caram, déu n'hi dó quins temes més difícils que tractes. Em va costar una bona estona entendre l'article sobre la publicitat del rellotge. Aquest teu article també podria ser analitzat pragmàticament i es podria observar que potser dius d'una manera massa ràpida i poc senyalitzada textualment el punt clau on es diu el perquè de la teva opinió sobre l'anunci. És per això que em va costar d'entendre'l, a més del fet que era força tard i tenia son, que deu ser el factor més important.

El meu blog és també sobre lingüística, però d'una branca diferent. És molt diferent al teu i potser és que tenim interessos molt diferents, però si ens llegim mútuament segur que hi aprenem. Espero que no t'espantis amb l'escriptura experimental que faig al blog.

Finalment, felicitats per la teva feina en aquest blog, molt interessant i rigorosa. A veure si la gent s'anima a comentar, que així en traurem tots més profit.

Concha Campos dijo...

Hola Eduard!
Gracias por tu comentario, en primer lugar. Sí, ya me han comentado de forma sutil antes que mi blog es un poco demasiado académico, que doy muchas cosas por sabidas. No sé, nunca me he parado a pensar eso, es decir, nunca he reflexionado sobre qué tipo de estilo sería el más adecuado, cómo de largas han de ser las entradas, etc. También me han comentado, alguna compañera de la facultad, que incluyo muchas cosas en inglés, pero, caramba, no somos lingüistas?
Tu blog me ha alucinado, sinceramente. Como empecé a leer las entradas más recientes, en vez de la primera, como debía ser, no entendía nada. Pensaba ¿en qué escribe este hombre? Después hice un repaso a tus primeros posts y allí vi de qué iba todo.
Ah? totalmente de acuerdo con tu definición de lengua (en relación a la de dialecto).
Por cierto, ¿de verdad hablas todas esas lenguas? Comentas un montón de blogs en lenguas "pititas" ergo los debes haber leído. Si es así, eres mi ídolo a partir de ahora.
Bueno, Eduard, lástima que no coincidamos en los horarios de la facultad. Sin embargo espero verte en el curso de tipología de este año, o, al menos, en el Evolang.
De todas formas, voy a leer tu blog, para ensanchar un poco mis miras...
Por cierto, he intentado dejar un comentario en tu blog y no he podido. Luego he intentado subscribirme a tu blog a través de bloglines y me pone que la contraseña es incorrecta... ¿puedes ayudarme?

Un abrazo,


Concha

Eduard Abelenda i Puigvert dijo...

Concha,

Que bé que t'hagi agradat el meu blog! Gràcies per enllaçar-me. He vist que has posat una llista d'enllaços de blogs de lingüísica, així estarem tots en xarxa. Queden molt bé aquí on els tens.

La veritat és que em feia una miqueta de por la teva resposta, com que et vaig fer un comentari sobre l'estil... Però has sigut molt amable. N'he estat content.

Si tu vols fer un blog acadèmic, està molt bé: hi ha blogs de tot. Evidentment, em sembla fantàstic que escriguis en anglès i en el que et doni la gana. Em sembla que, sense fer textos incomprensibles, hem de presentar a la gent la possibilitat del plurilingüisme com una cosa atractiva, útil i interessant. S'ha d'acabar la por a la diverstat lingüística.

T'haig de dir, que així em quedo més tranquil, que hi ha bastant blogs dels que enllaço dels quals no entenc res, ni un borrall. Però em fa il·lusió llegir les paraules intentant pronunciar-les bé per veure si m'entra la ciència. Per a un lingüista no és necessari entendre un text, ja ho saps. Et pots fixar en l'ortografia, intentar descobrir prefixos i sufixos i aprendre a reconèixer aquella llengua, per si algun dia t'és útil. Jo entenc les llengües romàniques i parcialment les germàniques, però la resta no.

Jo vaig a classe a les tardes. No sé si coincidirem. Perdona la meva ignorància, però no sé quin és el curs de tipologia ni l'Evolang.

No sé perquè no has pogut deixar comentari al meu blog. Ja m'estranyava que ningú em comentés. Potser hi ha un problema. Gràcies per dir-m'ho. Ja investigaré.